24.9.07

LES FRONTERES


Des del punt de vista polític, els continents estan compartimentats en estats, separats per línies frontereres generalment ben precisades, tret d’algunes zones on hi ha discussions territorials.
Les fronteres polítiques són línies imaginàries de separació entre els estats. Aquest concepte de frontera va sorgir amb l'aparició de l'Estat modern centralitzat.

Tipus de fronteres :
-natural: concepte nascut al segle XVII, que entenia que els límits fronterers els marcaven els accidents geogràfics (rius, carenes).
-contractual: frontera traçada per l’acord entre dos països (sovint després d’una guerra), o pels països colonitzadors en els territoris conquerits, p.ex. a Àfrica. Un tipus especial de frontera contractual és la de traçat geomètric, que s’estableix seguint la línia d’un paral·lel o d’un meridià (p.ex. entre Canadà i EEUU, paral·lel 49 N, o entre Líbia i Egipte, meridià 25 E).

La frontera entre Mèxic i els EUA té uns 3.200 Km, i és la més transitada del món. Això es deu a la diferència econòmica entre tots dos països, un ric i l’altre emergent. A la zona mexicana propera a la frontera hi ha moltes fàbriques dels EUA que paguen salaris molt baixos (Ciudad-Juàrez, Tijuana); hi ha també molta prostitució i tràfic de drogues.
Al 1994 es va començar a construir un mur de separació (operació Gatekeeper), en entrar en vigor els pactes ALC.

Altres murs fronterers són el de Melilla (tanca de 3 fileres de filferro, de 12 Km de longitud, per evitar emigracions il·legals), entre Israel i Palestina (començat a construir el 2003).

-aigües territorials: l’espai marítim que un estat considera com a propi. Segons la Convenció sobre el Dret del Mar (1982), es poden considerar com a aigües territorials pròpies, on l’estat pot exercir la seva sobirania, un espai de 12 milles marines a partir de la costa. La zona econòmica exclusiva (ZEE), des de la costa fins a les 200 milles marines, on l’estat té drets sobirans per explotar els recursos naturals, i desenvolupar activitats econòmiques.


-frontera aèria: part de l’atmosfera on l’estat té sobirania, que correspon al seu territori i a les seves aigües territorials. El límit màxim d’aquest espai és imprecís. La multiplicació dels satèl·lits artificials i la seva necessitat per les comunicacions, la meteorologia... ha fet que es faci un acord internacional per no limitar les seves òrbites.