CRONOLOGIA DEL PROCESO DE UNIFICACIÓN EUROPEO

- Comunidad Europea del Carbón y del Acero (CECA), formada en 1951, reúne a Francia, Alemania, Italia y los países del Benelux en una Comunidad que tiene por objeto organizar la libertad de circulación del carbón y del acero y el libre acceso a las fuentes de producción.

-La CECA tuvo tal éxito que, en el plazo de unos años, estos mismos seis países decidieron avanzar e integrar otros sectores de sus economías. En 1957 firmaron los Tratados de Roma por los que se crearon la Comunidad Europea de la Energía Atómica (Euratom) y la Comunidad Económica Europea (CEE). Con la CEE, los Estados miembros (Francia, Alemania, Italia y los países del Benelux) querían así eliminar las barreras comerciales entre ellos y crear un "mercado común".
Con Euratom, los seis Estados fundadores trataron de combatir el déficit generalizado en energía «tradicional» de los años cincuenta, y obtener la independencia energética por medio del recurso a la energía nuclear. Dado que los costes de las inversiones necesarias para el desarrollo de la energía nuclear superaban las posibilidades de cada país por separado, los Estados fundadores se unieron para crear Euratom, y así contribuir a la formación y al crecimiento de las industrias nucleares europeas, conseguir que todos los Estados miembros saquen partido del desarrollo de la energía atómica y garantizar la seguridad de abastecimiento. Al mismo tiempo, el Tratado garantiza un elevado nivel de seguridad para la población y evita el desvío a fines militares de materiales nucleares destinados en principio a usos civiles. Es importante señalar que Euratom sólo tiene competencias en el ámbito de la energía nuclear civil y pacífica.

-En 1961 se establece la Política Agraria Común (PAC).

-En 1967 se fusionaron las instituciones de la CECA, CEE y EURATOM. A partir de entonces sólo existió una única Comisión y un único Consejo de Ministros, así como el Parlamento Europeo.
Al principio los miembros del Parlamento Europeo eran elegidos por los parlamentos nacionales pero en 1979 se celebraron las primeras elecciones directas que permitieron a los ciudadanos de los Estados miembros votar por su candidato favorito. Desde entonces se han celebrado elecciones directas cada cinco años.

-1973 ingresan en la CEE Reino Unido, Irlanda y Dinamarca.

-1981 ingresa Grecia, y en 1986 España y Portugal.

-El Acta Única Europea (AUE), que entró en vigor el 1 de julio de 1987, revisa los Tratados de Roma para reactivar la integración europea y llevar a cabo la realización del mercado interior. Modifica las normas de funcionamiento de las instituciones europeas y amplía las competencias comunitarias, en particular, en el ámbito de la investigación y el desarrollo, el medio ambiente y la política exterior común.

-El Tratado de la Unión Europea o de Maastricht (1992) introdujo nuevas formas de cooperación entre los gobiernos de los Estados miembros, creando una nueva estructura con tres pilares: las Comunidades Europeas, la política exterior y de seguridad común (PESC) y la cooperación policial y judicial en materia penal (JAI). El Tratado también establece una ciudadanía europea, refuerza las competencias del Parlamento Europeo y pone en marcha la unión económica y monetaria (UEM). Además, la CEE se convierte en la Unión Europea (UE).

-1995 ingresan Finlandia, Suecia y Austria. Europa de los Quince.

-El Tratado de Niza, que entró en vigor el 1 de febrero del 2003, fija nuevas normas sobre el tamaño de las instituciones de la UE y su forma de trabajo. Sobre todo, reformó las instituciones para que la Unión pudiera funcionar eficazmente tras su ampliación a 25 Estados miembros en enero del 2004.

-2004: Diez nuevos países ingresan en la UE: Estonia, Letonia, Lituania, Polonia, Rep. Checa, Rep. Eslovaca, Eslovenia, Hungría, Chipre y Malta.

-La Constitución Europea. El proyecto de Tratado por el que se establece una Constitución para Europa, quiere reemplazar todos los tratados existentes por un solo texto. La Constitución fue adoptada por los Jefes de Estado y de Gobierno en el Consejo Europeo de Bruselas de junio de 2004, y firmada en Roma en octubre de 2004. Debe ser ratificada por cada Estado miembro de conformidad con sus propias disposiciones constitucionales (es decir, por su parlamento o mediante referéndum). La constitución no entrará en vigor hasta que la hayan ratificado los 25 Estados miembros.

LES FRONTERES

Des del punt de vista polític, els continents estan compartimentats en estats, separats per línies frontereres generalment ben precisades, tret d’algunes zones on hi ha discussions territorials.
Les fronteres polítiques són línies imaginàries de separació entre els estats. Aquest concepte de frontera va sorgir amb l'aparició de l'Estat modern centralitzat.

Tipus de fronteres :
-natural: concepte nascut al segle XVII, que entenia que els límits fronterers els marcaven els accidents geogràfics (rius, carenes).
-contractual: frontera traçada per l’acord entre dos països (sovint després d’una guerra), o pels països colonitzadors en els territoris conquerits, p.ex. a Àfrica. Un tipus especial de frontera contractual és la de traçat geomètric, que s’estableix seguint la línia d’un paral·lel o d’un meridià (p.ex. entre Canadà i EEUU, paral·lel 49 N, o entre Líbia i Egipte, meridià 25 E).

La frontera entre Mèxic i els EUA té uns 3.200 Km, i és la més transitada del món. Això es deu a la diferència econòmica entre tots dos països, un ric i l’altre emergent. A la zona mexicana propera a la frontera hi ha moltes fàbriques dels EUA que paguen salaris molt baixos (Ciudad-Juàrez, Tijuana); hi ha també molta prostitució i tràfic de drogues.
Al 1994 es va començar a construir un mur de separació (operació Gatekeeper), en entrar en vigor els pactes ALC.

Altres murs fronterers són el de Melilla (tanca de 3 fileres de filferro, de 12 Km de longitud, per evitar emigracions il·legals), entre Israel i Palestina (començat a construir el 2003).

-aigües territorials: l’espai marítim que un estat considera com a propi. Segons la Convenció sobre el Dret del Mar (1982), es poden considerar com a aigües territorials pròpies, on l’estat pot exercir la seva sobirania, un espai de 12 milles marines a partir de la costa. La zona econòmica exclusiva (ZEE), des de la costa fins a les 200 milles marines, on l’estat té drets sobirans per explotar els recursos naturals, i desenvolupar activitats econòmiques.

-frontera aèria: part de l’atmosfera on l’estat té sobirania, que correspon al seu territori i a les seves aigües territorials. El límit màxim d’aquest espai és imprecís. La multiplicació dels satèl·lits artificials i la seva necessitat per les comunicacions, la meteorologia... ha fet que es faci un acord internacional per no limitar les seves òrbites.

INDICADORS DEMOGRÀFICS I SÒCIO-ECONÒMICS

-Taxa de natalitat: nombre de nens nascuts per cada mil habitants, en un any. Es calcula dividint el nombre de nascuts entre la població total, i el resultat es multiplica per mil.
-Taxa de mortalitat: nombre de persones mortes per cada mil habitants, en un any. Es calcula dividint el nombre de morts entre la població total, i el resultat es multiplica per mil.
-Creixement natural o vegetatiu: és la diferència entre les taxes de natalitat i mortalitat, o entre el nombre de nascuts i el de morts.
-Taxa de mortalitat infantil: és el nombre de nens morts abans de fer 1 any, per cada mil nens nascuts vius. Es calcula dividint el nombre de nens nascuts vius però morts abans de complir 1 any, entre el nombre total de naixements, i el resultat es multiplica per 1000. Si aquest és superior a 40 %, es tracta d' un país subdesenvolupat.
-Esperança de vida: nombre d’anys que viuria, com a mitjana, un nen nascut en un any, suposant que l’índex de mortalitat i les condicions de vida d’aquell any es mantinguessin constants durant tota la seva vida.
-Taxa de fecunditat (o índex sintètic de fecunditat): promig de fills que una dona tindria si visqués fins a la fi de la seva edat reproductiva i tingués fills d'acord a la taxa de fertilitat per a cada grup d'edat. Es calcula dividint el total de fills de les dones entre 15-49 anys d’un país, entre el nombre de dones entre 15-49 anys, i es multiplica per 35 (o per 1000?).
-Taxa de fecunditat per edats (o taxa específica de fecunditat): promig de fills nascuts vius per dona, per grups d’edat. Es calcula dividint el total de fills de les dones entre 15-20 anys (p.ex.) d’un país, entre el nombre de dones entre 15-20 anys, i es multiplica per 1000.
-Taxa d’envelliment: percentatge de persones majors de 65 anys sobre el total de la població. Es calcula multiplicant per 100 el nombre de persones amb més de 65 anys, i el resultat es divideix entre la població total. Es diu que una població està envellida quan la població major de 65 anys supera el 12%.
-Taxa de joventut: percentatge de persones entre 0 i 14 anys sobre el total de la població. La població jove es multiplica per 100, i es divideix entre la població total. Es diu que una població és jove quan aquesta taxa és superior al 33%.
-Índex d’envelliment: relació entre el nombre de persones velles i el de persones de 0 a 14 anys. Es calcula dividint la població de 65 anys o més entre la de menys de 14 anys.
-Taxa de dependència: mesura la relació entre la població adulta i la constituïda pels vells i els joves. Es calcula dividint el nombre de persones no actives entre el nombre de les actives, i s'expressa en %.
-Taxa d'atur: és el percentatge d'aturats respecte al total de població activa. Es calcula dividint la població aturada entre la població activa, i multiplicant el resultat per 100.
-Taxa d'activitat: indica la proporció de població activa sobre el total de la població. Es calcula dividint la població activa entre la població total, i multiplicant el resultat per 100. S'expressa en %.
-Taxa d'ocupació: és la relació entre les persones que treballen i la població major de 16 anys. Es calcula dividint el nombre de persones ocupades entre el de majors de 16 anys, i multiplicant el resultant per 100. S'expressa en %.