Agricultura de subsistència: Agricultura que, amb la producció obtinguda, cobreix les necessitats d'alimentació d'una família pagesa en més del 50%, i a la qual aquesta família aporta la totalitat del treball i del capital. És el concepte contrari al d’agricultura de mercat, en la qual gran part de la collita es destina a la venda.
Agricultura extensiva: Agricultura que tendeix a obtenir el benefici econòmic, més pel baix preu del cost d'explotació, que no pas per un rendiment elevat. És pròpia de les zones de secà i de grans extensions de terreny, utilitza freqüentment la pràctica del guaret i és aplicada a conreus poc exigents en mà d'obra i que admeten, a més, un elevat grau de mecanització.
Agricultura intensiva: Agricultura que procura d'obtenir un rendiment alt, utilitzant el sòl de forma continuada, per mitjà d'una adequada alternança de conreus, o molta mà d’obra, o la inversió d’elevats capitals.
Agricultura itinerant: tipus de conreu en què hom va treballant noves terres a mesura que les altres ja no són fèrtils. És pròpia de zones menys desenvolupades, i amb unes tècniques agrícoles més rudimentàries. A vegades es practica la cremació de zones de bosc.
Alternança (o rotació) de conreus: Tècnica de conreu basada en l'alternança ordenada de diferents conreus en un mateix terreny, per tal d'obtenir el màxim rendiment i evitar, alhora, el guaret i l'esgotament del sòl. La rotació de conreus ha passat a un lloc secundari a causa de l'evolució dels adobs i de la maquinària agrícola.
Conreu de regadiu :Conreu que és regat (amb canals o sèquies, o amb sistemes d’aspersió, goteig...). Pot ser de 4 a 6 vegades més productiu que el secà, però requereix més inversions i/o més despeses. Actualment es parla d’un regadiu sostenible: que fa servir moderns sistemes de regatge, per tal estalviar aigua, reutilitzar-la, desalar-la...; al contrari, el conreu de secà és el que no és regat sinó amb l'aigua de pluja.
Guaret: Sistema de conreu que consisteix a deixar reposar any sí any no un terreny empobrit per tal que torni a adquirir fertilitat.
Monoconreu o monocultiu: Conreu únic o predominant d'un sol producte (molt rendible comercialment) en una explotació agrícola o en extenses zones d'un país determinat.
Policonreu o policultiu: Sistema de conreu que consisteix a conrear en una mateixa zona productes molt diversos destinats, generalment, a alimentar la població local.
Latifundi: Explotació agrària de grans dimensions. Tradicionalment hom considera latifundis, a la Península Ibèrica, les explotacions agràries de més de 250 ha, mentre que a la resta dels països de la UE ho són ja les de més de 100 ha. Els latifundis, importants, sobretot, des del punt de vista de l'estructura de la propietat, han estat revalorats pel desenvolupament tècnic modern, car permeten un conreu intensiu i racional, amb productivitat elevada, que els fa més rendibles que no pas les petites explotacions. Els latifundis abunden en els països dits subdesenvolupats, on els propietaris rurals tenen encara un paper predominant dins les formacions socials.
Minifundi: Explotació agrícola de dimensions reduïdes. Es caracteritza per una baixa rendibilitat, conseqüència de la utilització d'instruments de conreu molt elementals, de la manca de maquinària i de l'esgotament de la terra, per manca d'adob o de guaret. Bé que, en general, els minifundis són conreats d'una manera intensiva, la producció tot just arriba al nivell de subsistència. A tot l'estat espanyol abunda el minifundi. Galícia és la regió on és més corrent: més del 70% de les explotacions són menors de 5 ha.
Openfield: Tipus de paisatge agrari caracteritzat pels "camps oberts", és a dir, per la divisió geomètrica de les terres en una sèrie de parcel·les allargassades, i per l'agrupament de l'hàbitat rural en pobles. En vies de franca regressió, s'estén encara per certes regions d'Europa Occidental i Oriental.
Bocage: Paisatge agrari caracteritzat pel fet de presentar els camps tancats mitjançant una filera d'arbres o matolls o per una paret de pedra o terra, els quals constitueixen una xarxa complicada de camps de forma irregular comunicats entre ells per un camí; l'hàbitat és dispers en cases aïllades o en pobles petits.
Plantació: Conreu, sobretot extensiu, de plantes, especialment industrials o amb finalitat comercial. És un tipus d’agricultura molt practicat a zones tropicals. Exigeix una certa inversió de capitals.
(adaptació de la pàgina http://www.xtec.cat/~jbuxader/historia/socials/geografia.htm)
